Superprestigio Dirttrack ’16

Hola a tothom!

Dissabte passat vaig anar al Superprestigio Dirttrack i em va encantar! No havia vist mai una competició de dirt track i fins fa pocs dies no sabia ni què era, així que aquí deixo el testimoni del que em va passar pel cap i del que vaig veure dissabte 🙂

La competició

Primer de tot, em va encantar el format, amb la pista que rellisca i l’habilitat de controlar la moto derrapant, sensació a la qual personalment tinc molta por quan plou, per exemple jeje D’altra banda, l’event en si es va fer amè per la quantitat de mànegues que hi va haver i també per l’alternança de categories entre superprestigio, open, junior i alguna activitat diferent que van incloure com el concurs de derrapes o una cursa a peu pel circuit.

Em van sorprendre força les caigudes, perquè n’hi va haver bastantes i ja només a la primera cursa es va haver de repetir la sortida perquè a la primera corba uns quants van anar pel terra. Us deixo el video de ls caigudes més destacades: [facebook url=»https://www.facebook.com/FlatTrackLive/videos/1311789748892360/»]

He de dir que en general m’esperava més ambient, no vaig veure la gent gaire animada, més que el sector màrquez que anavem equipats fins les celles de banderes, pancartes i demés, i un parell de grupets que animaven a pilots locals. Potser eren les meves expectatives, tot i que m’ho vaig passar molt bé i vaig intentar aprendre el màxim possible sobre el mundillo 🙂

La sorpresa

Obro aquest capítol a part perquè la part final del Dirt track va ser una mica surrealista però de manera molt positiva.

El pilot Masatoshi Ohmori va guanyar el concurs de derrapes, i el vaig veure passar a prop d’on erem a la graderia i, després de pensar-m’ho molt perquè em feia vergonya, li vaig anar a demanar que ens féssim una foto. Em feia especial gràcia demanar-li perquè, com que parlo japonès (a un nivell més o menys decent) m’hi vaig dirigir en japonès, i resulta que ens vam entendre bé i vam estar parlant.

La cosa va derivar en què ell no parla gaire anglès i a vegades li costa entendre’s amb el seu equip, el Suzuki Català, i em va demanar que l’acompanyés per interpretar. Gràcies a l’Eric i al mateix Eduard Català vam baixar a boxes i vam veure de ben a prop l’entrega de premis, després de la qual es va fer la foto d’equip. Tot i que no tenia res a veure amb l’equip fins feia mitja horeta, em van convidar a sortir a la foto de l’equip amb els amics i la familia, i la veritat és que em va fer molta il·lusió. Espero que la propera vegada que en Masatoshi vingui a Barcelona pugui tornar a fer-li un cop de mà a l’equip amb la interpretació i de pas practicar una mica de japonès 😛

Conclusió: les coses poden canviar radicalment de manera inesperada i aquest cop he tingut la oportunitat de conèixer un grup de persones que m’han fet sentir part d’un equip i participar en dues coses que m’apassionen que són les motos i els idiomes. Combo hit!

 

1 Trackback / Pingback

  1. MotoGP en Japón!! (2017) – La noia de la moto

Dejar una contestacion

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.




Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.