Serra de Montsant

 

 Montsant
 Kms 365 kms
 Tiempo 12h amb puja i vent. Força parades per esmorzar, dinar, posar impermeables i fer fotos
Dificultad Dificlutat mitjana
 Puntos RRestaurant per esmorzar a Santes Creus: Bar del migRestaurant per dinar a Cornudella de Montsant: Porta del Priorat
 Archivos Descarrega arxius gpx

Hola a tothom!

Pràcticament ha passat un mes des de la última ruta! Aquest diumenge vaig tornar a la carretera amb força per fer una ruta de 370 kms amb dos companys d’instagram, i aquí està la crònica 🙂

La companyia

La veritat és que estic molt sorpresa, i de manera molt positiva, pel que m’estàn aportant les xarxes socials. Suposo que, com a tot arreu, hi ha gent de tota mena, però de moment he tingut la sort de trobar-me amb molt bona gent, motards de veritat, amb ganes de compartir experiències a la carretera. Per mi, que m’encanta conèixer gent nova i tinc unes ganes boges d’aprendre, és un plaer poder rodar amb qui tingui ganes de gaudir de la carretera i la moto, sigui principiant o pilot professional.

En aquesta ruta em van acompanyar dos instagramers: l’Àngel (@atrocheitor_gsa) i el Manel (@madnel77). Motards experimentats tots dos, l’Àngel amb una bmw 1200 gsa i el Manel amb una Honda vfr800, van ser els escortes perfectes per la Helga, que es més petitona 🙂 Tot i la clara diferència de potències, es van portar molt bé i durant tota la ruta vam dur un ritme assequible per la meva cbf, o bé van fer torns per escapar-se però que jo no em quedés sola.

whatsapp-image-2017-02-05-at-20-15-54-01
El trio calavera tenia aquesta pinta 😀

Una vegada més, m’he topat amb uns genis de la tecnologia 😀 Van venir armats amb 3 o 4 càmeres per grabar vídeos i fer fotos, les vam equipar tant ells com jo a les motos/cascs i hem recollit moltíssim material que espero poder anar processant en els propers dies. Em fa moltíssima il·lusió tenir fotos tan xules amb la Helga, que semblen  professionals i tot!! A més, gràcies a l’Àngel tinc també la meva primera càmara per toquetejar i aprendre  a fer fotos i vídeos a la moto, i així poder-vos fer veure el que jo veig: paisatges increïbles!

La ruta

La de diumenge va ser una de les rutes més complertes que he tingut la sort de fer: pluja (impermeable inclòs), vent, costa, muntanya, esmorzar i dinar, fotos i vídeos, «postureo» offroad i nocturna.

Començo pel principi 🙂 quan vam anar a buscar en Manel a Castelldefels ja feia una mica de vent, però ni de bon tros em vaig imaginar la ventada que faria després durant el dia. Probablement va ser l’únic aspecte «negatiu» del dia, i és que en algún tram d’autovia ho vaig passar realment malament. Per això avui dimarts encara estic baldada físicament, no tant pel kilometratge, sinó més aviat per l’esforç físic que vaig haver de fer per combatre el vent: genoll al dipòsit, espatlla, colze i cul empenyent enfora i mans clavades al manillar. Els meus companys, quan em van veure, desseguida em van escortar, literalment, per parar una mica el vent que venia. Gràcies a ells vaig aguantar-ho tot!!

Al principi pensava que la pluja seria el problema més gran, però al final va ser només una estona fins que vam passar Sitges. No obstant això, l’anada a Sitges per la C31 va ser tensa. És una carretera complicada de per si, amb molts revolts i canvis de rasant, pel que vam extremar la precaució i, tot i així, tant en Manel com jo vam tenir alguna patinadeta, però només va ser l’ensurt 🙂 Per mi, el pitjor de la pluja és (en aquest ordre rigurós jaja): 1) haver-me de posar l’impermeable 2) perdre la confiança i cometre més errors. Per sort o desgracia, però, la pluja ens va deixar aviat i el vent va agafar el relleu.

tl000489-01
Pluja i impermeable!

Pel que fa a la ruta en si, la va preparar l’Àngel i li poso un 10!! Llàstima que va ploure a la C31, perquè la costa del Garraf té unes vistes precioses! També després ens vam trobar la carretera mullada en entrar més cap a Valls, però tot i així vaig gaudir molt conduint per les muntanyes de Prades, un clàssic motard que tenia pendent. Em va sorprendre la pujada a Siurana, una carretera amb molta pendent i girs tancats, on vaig haver de concentrar-me perquè, com sabreu, no m’agraden gens les corbes en «u» i feia temps que no en feia cap jiji Un cop superades aquestes corbes em vaig posar nerviosa només de pensar en la baixada!! Després de dinar vam agafar una de les carreteres que més em va agradar i que voldria repetir, però sense vent ^^» el tram entre Siurana i Alcover, que es troba a una alçada considerable, té unes vistes increïbles direcció al mar, però allà vam agafar una de les ventades fortes i, pensareu, «van passar ràpid»; doncs no, vam fer una parada al costat del barranc per fer fotos, com bons isntagramers!

Això em porta al següent tema, el «postureo» offroad jaja per accedir a la vora del barranc on vam fer les fotos vam haver de passar pel mig de la natura, trepijtant pedres i plantes. Qui faci offroad sovint deu pensar que precisament del que es tracta és d’això, però ni jo ni la Helga tenim experiència ni habilitat per fer-ho xD poc a poc i suaument vam passar les pedretes i al final ens vam fer la foto (amb dificultats per aguantar la moto pel vent). L’altra ocasió on vam aprofitar per fer fotos com si estiguéssim en un entorn molt més salvatge del que era, va ser a Siurana. Allà ens vam trobar sense aparcament, però en Manel va veure que al costat del pàrquing començava un GR i hi havia una mica de lloc al costat d’un cotxe. Entre nosaltres i l’espai lliure hi havia un bassal, cosa que a ell no li va importar, però a mi sí jaja vaig decidir que, si passava pel bassal, el moment havia de quedar grabat, i així va ser!! És curiós el respecte que em va fer un insignificant toll…no tinc clar si tinc ganes de repetir-ho mil vegades, o mai més jaja

 La part nocturna la vam fer des d’Avinyó Nou fins a Begues i després a Gavà. Aquesta carretera sí que l’havia feta algunes vegades i és de les meves preferides perquè les corbes són ràpides i tenen molt bona visibilitat, però a la vegada el paisatge és brutal i estàs enmig de la muntanya. Va ser el tram més divertit i ràpid amb diferència, suposo que perquè ja estava tot sec i l’entorn era el més idoni. Un gran final per un ruta 10!

El menjar

Vull dedicar un apartat especial als restaurants on vam anar perquè em van semblar excepcionals! A Santes Creus vam parar en un bar (enllaç a la pàgina de la ruta) on ens van fer uns entrepans excepcionalment bons. Van trigar una mica però va valer molt la pena, i bé de preu!! Pel que fa al restaurant, hi vam anar per recomanació d’una amiga i meva i vam quedar molt contents, ja que el menjar era boníssim! Plats curiosos, súper ben presentats i amb molt de sabor, amb menú només per 18 euros!! Tots dos llocs els recomano molt, però només tinc fotos del dinar, suposo que a esmorzar anàvem amb massa gana jiji

veure-ruta-boto

3 Comentarios

  1. Una ruta per les meves terres, casi ploro al llegir Siurana i alcover! Aquest enllaç crec recorda que la carretera estava moolt trencadaaa! L’últim cop la vaig fer amb la petitona i de baixada vaig patir.
    La foto per l’autovía brutal, sembla el Ragnarok!

    Segueixo a la següent entrada! (hem falta la de mallorca que me la reservo jiji)

  2. No se podría haber narrado mejor un día tan intenso.
    Tiene un mérito enorme haber hecho esta ruta con Helga y más con las condiciones que sufrimos.
    Eres una motard con todas las consecuencias. Vsssss!!!

Dejar una contestacion

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.




Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.