El Cadí (Pedraforca)

 

 El Cadí (Pedraforca)
 Kms 339kms
 Tiempo 6:35h   sense parades
Dificultad Dificultat moderada. Força cobes molt tancades i amb pendent forta entre Berga i Solsona.
 Puntos Pot ser interessant fer una parada i banyar-se a la vora del riu Cardener.
 Archivos Descarrega l’arxiu gpx

Avui m’agradaria presentar la que va ser la meva primera ruta 🙂

Es tracta d’una ruta d’un dia, d’uns 340km que vaig fer quan feia una setmana que tenia la moto i només havia anat per Barcelona uns dies. Li tinc un record especial perquè en aquell moment em va semblar tota una fita i, d’alguna manera, encara me’n sembla.

La pujada no té gaire secret fins a Berga, on es comença a encarar en Cadí i s’entra al parc. Aquella part la recordo especialment maca a nivell de paisatge, i la vista del Pedraforca sempre és meravellosa i imponent.

Un cop dins el parc, ho vaig passar una mica pitjor, ja que van ser les meves primeres corbes en «u», tancadíssimes! En algun cas vaig arribar a tornar enrere després d’una corba per tornar-la a fer i practicar: pànic total. Pànic del que et fa mirar a la banda exterior de la corba i fa que t’obris massa. Per sort allà no hi havia ningú més en cap sentit de la marxa i no va ser perillós, però em va quedar clar que mai mai mai mai s’ha envaïr el carril contrari. Fins i tot vaig baixar una corba en primera… en aquella època parlava sola i feia crits de por dins el casc jajaja

Veia aproximar-se les corbes i pensava «no, no, no jo això no ho passo, per on m’estàn portant!?». D’alguna manera encara tinc una sensació similar quan veig parts de la carretera que suposen un repte pel meu nivell de conducció, però amb grans diferències, ja que ara em dic a mi mateixa «la que ve ara es chunga pero ja saps el que has de fer» i me n’acabo ensortint, a vegades millor, a vegades pitjor, però ja no tinc por, tinc respecte ^^

Aquell dia vaig aprendre coses molt valuoses, com:

  • quan ets nou és molt important amb qui surtis a la carretera. Si la moto i conduir en si ja imposen, no vull imaginar com és sortir amb gent que fa el cabra o busca velocitat. He tingut la immensa sort d’anar acompanyada sempre de riders amb paciència i ganes d’ensenyar, i això treu molts nervis i inclús dona confiança sobre la moto, cosa que es tradueix en seguretat a la carretera també
  • és indispensable portar bona equipació. Aquell dia jo només portava la jaqueta perquè no m’havia donat temps a comprar res més. Per sort no em va passar res, tot i que vaig anar per terra 2 vegades: una en un ceda en baixada on no vaig poder posar el peu bé  terra, i una altra quan donava la volta per fer un canvi de sentit. Poder em vaig endur un copet a algun genoll, però segurament m’hauria fet menys mal amb un bon pantaló/botes com tinc ara. Ara em fan vergonya les fotos d’aquell dia amb texans!
  • anar amb moto mola però s’ha d’estar disposat a aguantar-ne els inconvenients. A la moto fa fred, vent, pudor, calor…et pot fer mal el cul, l’esquena, el coll, els genolls, el cap (di el casc apreta i/o portes ulleres)… se t’adormen les puntes dels dits, tens els peus freds, hi ha tremolors, si fa fred s’entela el casc… en fi, la llista és llarga. Peeeeeeerò, té moltíssims avantatges que, personalment, compensen, però s’ha de ser conscient de que és dur.
  • vagis lenta o ràpida, has de seguir la traçada correcta, i això és sagrat perquè et pot ajudar a evitar accidents si algun sonat no va pel seu lloc. A més, la traçada correcta permet més velocitat, i si fos capaç de plegar-me segur que seria una passada jajaja NO es pot envair el carril contrariii
  • Per últim, ante la duda, gassssss!!!!!

 

3 Comentarios

  1. Gràcies per la ruta. He fet quelcom semblant aquest diumenge i he conegut la part de Tuxen i el Cadí, que no havia fet mai en moto.

    Llàstima que arribant a Solsona, tot era boira i no vaig veure «un pimient»

    Molt xula

Dejar una contestacion

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.




Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.